Bon dia a tots i a totes, sóc n’Enrico i avui us parlaré del procés de creació de la que és la contraportada de Nixe i, ja que estic, faré una petita autocrítica del dibuixet protagonista d’aquesta entrada i del qual jo sóc responsable.
Bé, primer de tot, he de dir que la idea del dibuix no és meva, sinó d’en Cristian de 4t B, que va tenir la idea de fer un noi en el pic d’una muntanya i que a la samarreta o la motxilla posés “NIXE”. Després entre els dos va anar evolucionant, però bé, d’això parlaré més endavant. La meva primera idea de la portada va ser una cosa totalment, o no, abstracta i psicodèlica, després podria haver evolucionat en Déu sap què, però bé, aquesta era la meva primera idea, totalment tombada per la professora que du Nixe, n’Àngels, ja que es va decantar per la idea d’en Cristian (que, la veritat, a mi també em va agradar més). Aleshores en Cristian i jo ens posàrem a fer esbossos del que seria la portada, o no, de Nixe. Aquí va ser quan vaig intervenir jo, suggerint-li a en Cristian la idea de fer el capità d’un vaixell (òbviamente, en un vaixell), contemplant la mar i que a la capa posés “NIXE”. Li va agradar la idea, així que ens posàrem a treballar en aquesta idea (bé, almenys jo, ell crec que seguia treballant en la seva idea).
Després d’aquella reunió, no vaig dibuixar res més del dibuix en una setmana o més, crec. Ni en Cristian ni jo estàvem dibuixant la portada, per això un dia li vaig proposar que al dia següent tingués fet un “esbós definitiu” del que seria la portada de Nixe. Aquell dia vaig estar dibuixant crec que tota la tarda (o part). Potser foren 3, 4, 5 o les que foren d’hores, però me les vaig passar ben a gust, ja que vaig tornar a dibuixar, cosa que m’encanta i que no feia des de feia mesos! Potser, en el últims dos anys, havia fet només dos o tres dibuixos “seriosos”, no ho sé, pero bé, el cas és que aquell dia vaig dibuixar i em va agradar molt. Com que el resultat final del dibuix em va agradar tant, se’m va ocórrer la idea de fer un procés de creació de la portada, que sortiria a la revista i en el qual es parlaria de com es va fer, idees principals, como es va dibuixar, etc. i es mostrarien tots els esbossos de la portada, així sortiria el dibuix que vaig fer aquell dia. Bé, ja he parlat molt, o no, d’aquell dibuix i, alguns us preguntareu “¿En comptes de dir que volia ensenyar el seu esbós de la portada i tal i qual, per què no l’ensenya i punt?” Bé doncs, això prefereixo contar-ho unes línies més a baix. Al dia següent, quan se suposava que tant en Cristian como jo havíem de tenir fets els esbossos de la nostra versió de la portada, en Cristian em va dir que no l’havia poguda fer, així que només teníem la meva versió. Li vaig comentar a en Cristian la idea de fer una secció a la revista que fos el procés de creació de la portada. Li va agradar la idea. Aquell dia era la reunió que teníem els de convivència (crec) i els de Nixe al segon pati al aula 1.13, crec, així que vaig aprofitar que teníem reunió per dir-li a n’Àngels la idea de fer un procés de creació de la portada. També li va agradar la idea, però em va dir que per a la revista no podia ser perquè ja no es podia afegir res més, però em va dir de fer-lo per al bloc d’Arxiconvivència que ara mateix estàs visitant, o no. Li vaig dir a en Cristian de quedar aquell dia per fer entre els dos la portada de Nixe, i això és el que vam fer. Li vaig dir el dia anterior de fer un esbós de la portada perquè l’endemà només haguéssim d’anar recollint el millor de cada dibuix i anar dibuixant cadascú la part que se li donés millor, també aportant noves idees, etc, però, com que no el va poder fer, el va haver de fer aquell mateix dia. Doncs cap problema, pensareu vosaltres, no? Doncs sí que n’hi havia, de problemes. No havia molt de temps per fer dos dibuixos ben fets i pintats, així que vam decidir que cadascú fes la seva portada i que al dia següent la gent escollís el dibuix que més li agradés. Així, a partir del dibuix que vaig fer el dia anterior, vaig començar a fer el dibuix definitiu, el que ja seria la portada, però, como a vegades em passa, no em sortia el dibuix igual de bé que l’esbós. Així que, com veia que no em sortia el dibuix i em començava a posar una mica nerviós, per això no us puc mostrar l’esbós que vaig fer, així que vaig pintar l’esbós que havia fet el dia anterior, encara que jo no volia, ja que el dibuix m’agradava molt com era i el volia guardar a part del dibuix final i també perquè el volia posar al procés de creació de la portada. Però si no pintava aquest dibuix (que encara que digui que estava molt bé i que m’agradava molt i tal i qual, el vaig fer una mica a “mà alçada”, és a dir, no m’hi vaig dedicar a fons al dibuix, ja que sabia que només era un esbós i que corregiria coses al dibuix final, però bé, és igual, estava força bé crec jo), no faria res, ja que el dibuix no em sortia i trigaria molt més que de costum a dibuixar-lo i pintar-lo. El vaig pintar amb ceres, d’aquelles que s’han de difuminar, ja que m’agraden força, encara que no és tan fàcil com es creu, ja quasi no pots rectificar si t’has equivocat pintant. Dic quasi perquè es pot esborrar amb la goma, però no esborra del tot i costa un poquet. Em vaig tirar tot el dia (bé, el que quedava) pintant, fins ben entrada la nit i encara un poquet més. Em record que aquell dia vaig dormir poc, ja que em vaig anar a dormir tard. Encara que vaig estar molt de temps pintant, només em va donar temps a fer la proa.
Al dia següent, després d’haver dormit poc, vaig haver d’anar a Nixe amb la portada sense acabar. Bé, ens deixaren anar avançant una mica mentre feien alguna cosa, així que em va donar temps a fer els pantalons, la samarreta i la capa. En Cristian tampoc la va acabar, la portada. Igualment n’Àngels les va acceptar i la gent de Nixe va votar la portada que més li agradava. Al principi la gent deia que li agradava més la d’en Cristian, molt poca gent va dir que la meva li agradava més. No negaré que en aquell moment em sentia vençut, i més després de tot l’esforç que havia dedicat al dibuix. Però aleshores, a una companya de Nixe se li va ocórrer la idea de posar de portada la d’en Cristian i de contraportada la meva amb un argument i idea bastants sòlids. La idea era que la portada d’en Cristian, més fosca, per dir-ho d’alguna manera, fos la portada, ja que suggería com l’inici de la temporada d’exàmens, els estudis, etc, així com una cosa tenebrosa. La meva, en canvi, és més lluminosa, més clara, més calmada, a més l’home està com en una posició de victòria, per dir-ho d’alguna forma suggereix alegria la portada i, como va dir la companya, suggereix el final dels exàmens, dels estudis, de l’institut i l’inici de les vacances, per això es posa de contraportada, perquè quan acabis de llegir la revista et doni aquesta sensació. Així, la “derrota” (que no m’ho vaig prendre com una derrota, però bé) no em va saber a “derrota”. Aquell dia, que era dimecres, el dijous i el divendres no vaig fer res de la portada pels estudis i per waterpolo, així que fins al dissabte, que em vaig recordar de la portada, no vaig pintar res. Al matí vaig estar provant mescles de colors perquè em sortís el color salmó (el color de la pell). No sabeu el que em va costar aconseguir el color, i més amb ceres, que les mescles són un poc més dificils, crec, i a més quasi no es pot rectificar.
També vaig poder fer el mar, el color del qual també vaig practicar. La veritat és que el mar crec que em va quedar bastant bé, li vaig dedicar també molt de temps, però va merèixer la pena. Vaig pensar en remarcar-hi línies al mar amb pinturetes de fusta, però no pintaven sobre les ceres, però sí que quedava abans de pintar amb les ceres. Igualment vaig preferir fer-ho només amb ceres. El problema va arribar quan anava a pintar el cel. ¿Si havia pintat el mar de blau, com pintava el cel? Havia pensat en posar un blau diferent, però no sabia com fer el contrast entre el cel i la mar, és més, mai me l’havia plantejat (que jo sàpiga). Així que a la tarda, vaig anar a la platja de Gesa (perdoneu que no em sàpiga el nom) per a tenir un exemple per poder pintar el dibuix. Em va servir molt, la veritat, ja que hi havia vegades que hi havia sol i altres que estava tapat pels núvols, així que vaig poder agafar diferents exemples. També vaig poder veure com il·luminava de debò el sol sobre el cel (no sé si ho hauria pogut pintat si no hagués anat a la platja). També vaig fer fotos per quan se n’anés el sol poder seguir pintant. Em van ajudar força a poder fer millor el contrast entre el sol i el mar, les fotos. La veritat és que l’experiència de poder pintar a l’aire lliure, de fixar-me en la naturalesa i de poder retratar-la em va agradar molt. Ja quan van començar a arribar uns núvols una mica negres me’n vaig anar a ca meva. A ca meva l’únic que vaig fer va ser entintar el dibuix, és a dir, repassar el contorn del vaixell i de l’home amb estilògraf. A la nit volia fer alguns retocs, però me’n vaig oblidar. Al dia següent, el diumenge, vaig haver d’anar casa d’en Cristian perquè m’escanegés el dibuix i els esbossos, ja que els inclouria al procés de creació de la contraportada que estic escrivint ara mateix. En Cristian em va recomanar que li demanàs a en Juanjo perquè em fes l’escaneig dels dibuixos, ja que, potser es veurien una mica millor. I sí, es veien una mica millor, es notava més el reflex del sol sobre la mar, però bé, quasi no canviava, així que Cristian va posar el que havia escanejat ell). I bé, aquest és el resultat final de tot el treball que vaig fer per a Nixe (a part de la redacció del viatge a València que, originalment, no era per a Nixe):
Com podeu veure, la imatge té defectes (res és perfecte en aquest món), com per exemple els barrots del vaixell, que no són del mateix grossor, és més, canvia de grossor en el mateix barrot, el cul de l’home, que té una forma rara (d’això em vaig adonar quan ja l’havia pintat i repassat, així que no el vaig poder corregir), el cinturó que bé, en realitat la part petita està tapada pel pantaló, crec, però bé, és igual, l’espatla de l’home que, si et fixes, sembla que hi ha massa espai entre l’espatla i el coll, però bé, això ho pots interpretar com vulguis, igual que el cinturó, el braç sembla una mica sortit, però dibuixant-lo surt bé. Per acabar, una cosa que em vaig adonar quan ja l’anava a portar per escanejar i que ja no em donava temps de fer era l’ombra de l’home, ja que se suposa que li dóna el sol de front, però bé, tampoc es nota tant, no? xD I més errors que deu tenir el dibuix tant dibuixat com pintat, però bé, aquestos són uns quants. Amb tot això jo crec que el dibuix està bastant bé i a mi m’agrada molt.
He de donar les gràcies n’Àngels per haver-me deixat fer la portada juntament amb en Cristian, a tota la gent de Nixe, que va opinar tant bé com malament la portada, a en Cristian per haver-me ajudat quan necesitava ajuda, per haver donat la idea principal del dibuix i haver-me escanejat el dibuix definitiu i a en Juanjo per haver-me escanejat tant el dibuix definitiu com els esbosos i les proves que anava fent amb les ceres.
Gràcies ^^
Salut! ^_^
Arxiconvivència 